Garnatxa: els cartoixans ja ho sabien…

La garnatxa és avui dia una de les varietats estrella dels vins de la comarca del Priorat, ja siguin de la DOQ Priorat o de la DO Montsant. Ara que ningú no dubta del caràcter i de l’especificitat de les garnatxes de Priorat i Montsant, no està de més constatar que els monjos d’Scaladei, això de la garnatxa, ja ho sabien.

I és que els monjos que van fundar la cartoixa d’Scaladei a l’Edat mitja tenien un manual de plantar vinyes, on ja hi deien: “Quan haguem de plantar vinya, cal tenir en compte que no totes les plantes són bones, ni maduren per ser la terra freda. De la verema negra, sols convé plantar de la garnatxa i mataró”. (Obrim un petit parèntesi: la “mataró” és una varietat parenta de la monastrell).

No deixa de ser xocant constatar que algunes coses que, de vegades, sembla que descobríssim ahir mateix, hi havia uns monjos que les escrivien fa uns quants centenars d’anys, com si ja sabessin que, avui dia, en l’arrencada del segle XXI, en aquesta terra hi regnaria la garnatxa negra i que els monovarietals de garnatxa estarien a l’ordre del dia.

N’hi ha uns quants, i de molt bons, de monovarietals de garnatxa, tant a la DOQ Priorat com a la DO Montsant, ja sigui garnatxa blanca o negra. De fet, en el cas de la DO Montsant, monovarietals de garnatxa són alguns dels vins més prestigiosos i de major anomenada de la denominació. Algunes de les nostres recomanacions habituals, entre d’altres, són l’Espectacle 2010 (de Spectacle Vins, a la Figuera), el Teixar 2010 de garnatxa peluda  (de Vinyes Domenech, a Capçanes), el Trossos 2011 (d’Alfredo Arribas, a Falset) o el Cerverola 2011 (de Ficaria Vins, a La Figuera).

Pel que fa a la DOQ Priorat, entre d’altres, avui us destacaríem el LLuna Vella 2010 (de Celler Balaguer Cabré, a Gratallops), el Cims de Porrera GX 2006 (del celler  Cims de Porrera), Raret 2011 (de Celler RAЯ Vins Singulars, d’Escaladei) o el Mas Plantadeta 2008 (de Celler Sabaté, a La Vilella Baixa).

PD: I deixem-ho aquí, de moment. La llista podria ser molt més extensa, però ja tindrem temps de completar-la. Al capdavall, tenim tota la vida per davant.