Tres maridatges de vins i formatges

Temàtica: 
01/21/2015

Avui al bloc us parlem de parelles i de bones companyies. Hem decidit suggerir-vos uns maridatges de vins i formatges. En aquesta ocasió, us en proposem tres. Són aquests: Loïdana 2011 (Marco Abella, DOQ Priorat) amb Casa Mateu Tou (Casa Mateu); Dido Negre 2012 (Venus La Universal, DO Montsant) amb Fermió (Formatges La Balda); Enllaç 2010 (Cellers Capafons-Ossó, DOQ Priorat) amb O Xortical Ovella (O Xortical).

Loïdana 2011 – Casa Mateu Tou

La primera de les parelles és el que en diríem un maridatge per afinitat. D’una banda tenim Loïdana, del celler Marco Abella, un vi de garnatxa i carinyena, principalment, que mostra una fruita molt elegant. És un vi molt fi, que convida a beure i que no es fa gens pesat.

Per altra banda, tenim el Tou de Casa Mateu, un formatge de llet pasteuritzada d’ovella, amb un sabor molt agradable, inclús si es menja amb la pell.

En aquest cas, es pot dir que el vi i el formatge van de la mà, que casen vaja.

Dido Negre 2012 – Fermió

Amb el Dido Negre i el Fermió passa una mica com amb l’anterior maridatge. Ni el vi s’imposa al formatge ni a l’inversa.

Fermió s’elabora amb llet crua de vaca, donant com a resultat un formatge molt fresc, de matisos subtils però alhora no mancats de complexitat. Entenem que acompanya força bé un vi com aquest de Venus La Universal, que gaudeix de certa joventut i transmet una sensació de frescor en boca. Alhora, la fruita plaent que li atorga la garnatxa ens acaba de convèncer per proposar-vos aquest maridatge.

Enllaç 2010 – Ovella O Xortical

Si fins ara us hem suggerit maridatges per afinitat, ara toca un maridatge per contrast, en el qual tenim un vi i un formatge amb molt caràcter.

D’una banda, un formatge d’ovella curat, de sabor intens, consistent i, en certa mesura, assecant. De l’altra, un vi blanc, que algú podria pensar que en aquest maridatge hi tindria les de perdre. Res més lluny de la realitat, ja que l’Enllaç de Capafons-Ossó, elaborat amb garnatxa blanca i viognier, té arguments més que suficients per no arrugar-se i contrarestar aquest formatge per cercar-ne l’equilibri. És afruitat, és sedós i té cos.