Dels 25 anys dels “Clos” i del projecte dels “Closos”

Fa unes setmanes ens fèiem ressò de la triple efemèride prioratina que se celebra aquest 2014. La primera, el 60è aniversari de l’aprovació del primer reglament de la DO Priorat; la segona, el 40è aniversari dels primers vins embotellats per Cellers d’Scala Dei, i la tercera, els 25 anys dels primers “Clos”, aquella anyada del 1989.

Avui ens centrem en aquesta última efemèride, que mereixeria un capítol propi a la història de la DO Priorat. En això, sens dubte, estaríem tots d’acord, ja que quan es parla del boom vitivinícola del Priorat moltes vegades (per no dir totes) s’inicia el relat amb aquells pioners que, ja fa tres dècades, van apostar per aquesta terra i per elaborar-hi vins de qualitat: els primers “Clos”, els nous priorat.

No obstant (i no sempre), quan toca fer memòria o reproduir el relat d’aquests “Clos”, o bé la primera ens falla o bé el segon ens arriba esbiaixat. I és que de “Clos”, i també de “pioners”, n’hi ha més dels que sovint anomenem. N’hi ha més de quatre, cinc o sis. N’hi ha deu i són aquests:

• Clos Mogador (René Barbier).
• Clos de l’Obac (Carles Pastrana).
• Clos Martinet (José Luís Pérez).
• Clos Erasmus (Daphne Glorian).
• Clos Dofí (Álvaro Palacios).
• Clos Setién (Fernando Garcia).
• Clos Basté Krüg (Toni Basté).
• Clos Ballesteros Jove (Antonio Rosario).
• Clos Garsed (Adrian Garsed).
• Clos dels Llops (Luc Van Iseghem).

El nombre de “Clos” i “pioners” no és l’única part del relat sobre la qual, en major o menor mesura, hi ha cert desconeixement. Hi ha un altre fet, aquest ben curiós, en la història d’aquests vins. I és que aquests deu “Clos” del 1989 no van ser qualificats com a vins de la DO Priorat, ja que amb una graduació del 12,5% no arribaven al mínim que s’exigia –els “Clos” de l’anyada 1990, amb graduacions superiors, van ser els primers reconeguts per la DO Priorat-.

Finalment, i per no allargar-nos massa ja que volem dedicar unes ratlles a una iniciativa que se les mereix i molt, una altra historieta dins d’aquesta història dels “Clos”: la del preu. A principis dels 90, quan aquests “Clos” van començar a comercialitzar-se, el seu preu era d’unes 1.500 pessetes l’ampolla, un preu que va ser resultat d’un cert consens entre els elaboradors.

El Projecte “Closos”

Obrim una segona part en aquesta entrada del bloc, la de la iniciativa que abans esmentaven. Aquesta no és altra que l’esforç fet per dos grans afeccionats dels vins, Jesús Viñuales i Jonatan Rizo, que han reunit 25 anys després els deu “Clos” de la històrica anyada 1989.

D’esquerra a dreta, Jesús Viñuales i Jonatan Rizo.

El projecte “Closos” es va iniciar a finals del 2010, després d’adquirir una ampolla de Clos Mogador. A partir d’aquí, i durant quatre anys, han anat reunint les 10 ampolles. Algunes han estat comprades a Catalunya, com l’esmentatClos Mogador,  i Clos de l’Obac i Clos Garsed. Una altra ha estat adquirida a l’estranger, Clos Setién, comprat a Frankfurt, Alemanya.  Unes altres han estat donades pels elaboradors, com Clos Ballesteros Jove, Clos Basté Krüg, Clos dels Llops, Clos Dofí i Clos Martinet. I una última, bescanviada per un altra anyada, el Clos Erasmus.

A nosaltres, que som uns apassionats dels vins, en especial de la comarca del Priorat, el projecte del Jesús Viñuales i el Jonatan Rizo ens va captivar. No només per reunir un bocí i omplir un buit de la història vitivinícola del Priorat, sinó perquè darrera d’aquesta iniciativa hi ha l’estima i l’enamorament per uns vins i una comarca que acostumen a visitar sovint, ja que tots són de fora –Jesús Viñuales és fill de Berga i Jonatan Rizo és nascut a L’Hospitalet-. A més, com ens comentaven fa uns dies, i en això coincidim del tot, “valorant el passat entenem el present i encarem el futur”.

Dit això, no us penseu que el projecte “Closos” ja ha arribat a la fi amb la reunió d’aquesta col·lecció. El projecte, ambiciós com és, va més enllà.  Aquests vins no van ser elaborats per ser contemplats, sinó per ser beguts i gaudits, que és el que pensen fer el Jesús Viñuales i el Jonatan Rizo. I no només això, la seva intenció és reunir al voltant d’aquest tast els elaboradors d’aquests “Clos” que s’hi vulguin sumar, un tast en el que malauradament no hi podrà ser Luc Van Iseghem, ja difunt.

Tanquem aquesta entrada al bloc, fent dos apunts. El primer és que els 10 “Clos” van ser exposats a la Cartoixa d’Scala Dei en motiu de la celebració dels 60 anys de la DO Priorat i que, a l’espera de fer el tast, romandran a la seu del Consell Regulador de la DOQ Priorat per ser visitats per qui ho vulgui.

El segon apunt, com no podia ser d’altra manera, és per agrair la col·laboració del Jesús Viñuales i el Jonatan Rizo, que s’han posat desinteressadament a la nostra disposició compartit la seva història i facilitant-nos informació i imatges (autora: Sandra Ledo).

Un plaer!