George Orwell bevia en porró?

Si el porró fos un invent italià o almenys fos usual a Itàlia, el més segur és que ja ens en hauríem fet farts de veure’n a les pel·lícules nordamericanes i consideraríem el porró un estri divertit, útil i ben dissenyat. Però com que el porró és una cosa típicament catalana, sembla que el deixem de banda com un recipient de l’antigor que no té cap sentit en els nostres dies, sinó és en algunes cases i festes. No té gaire predicament, el porró.

Sigui com sigui, el nom porró ve del llatí porrum, és a dir, l’all porro, i se li va posar per la semblança de la forma que té el porro amb el cos del recipient. El porró és almenys d’origen medieval i ja se’n fa referència directa escrita a, per exemple, l’Espilll, de Jaume Roig. Antigament, però, en deien meitadella i es feien de terrissa.

No és estrany, per tant, que Catalunya sigui plena de tradicions i dites al voltant del porró. Pel que fa a la fortuna, hi ha una tradició que diu que, quan si per accident (sense cap intenció) una persona trenca un porró i es vessa el vi que contenia, és senyal segura de bona sort. Però si es fa expressament llavors la bona sort no ve de cap de les maneres…

Així que, com és lògic, el porró ha sorprès al llarg de la història a molts dels visitants que posaven els peus a Catalunya. Un d’elles va ser el periodista i escriptor britànic George Orwell, que en el seu llibre Homenatge a Catalunya, es mostra perplex davant els porrons, que veu per primer cop durant la guerra civil. Diu això: “Menjàvem en taules de cavallets, molt llargues, i en plats de llauna permanentment greixosos, i bevíem amb una cosa horrible que en deien «porró». Un porró és una mena de flascó de vidre amb un braç punxegut del qual brolla un rajolí de vi cada vegada que aixeques enlaire l’estri; així pots beure a distància, sense tocar el porró amb els llavis, i el pots passar de mà en mà. Jo, de seguida que vaig veure com funcionava, allò del porró, em vaig imposar i vaig exigir un got. Als meus ulls, els porrons s’assemblaven massa als orinals de vidre per als malalts, especialment quan eren plens de vi blanc”

Potser sí que porrons i orinals d’hospital són cosins germans… Deixem-ho aquí.