Adrià Pérez, enòleg: “Volíem fer vins per compartir amb els amics en un sopar”
Adrià Pérez és un de ‘Les cousins’ que hi ha darrera de vins de la DOQ Priorat, com ‘L’inconscient’ o ‘L’antagonique’, que es presenten amb una imatge acurada i diferent, tot mirant d’arribar a un públic més jove. I la veritat és que els cosins Marc i Adrià, nebot i fill de Josep Lluís Pérez, se n’han sortit prou bé. Bregats de fa anys a ‘Cims de Porrera’, els seus nous vins fan parlar. Com si fóssim davanat d’una nova generació d’enòlegs.
Podem parlar d’una nova fornada d’enòlegs al Priorat, amb totes les diferències i similituds que pugui haver-hi amb les anteriors generacions?
És evident que tothom interpreta les coses de manera diferent, per molt que tots estem recorrent el mateix camí i que ens veiem i coincidim cada dos per tres en tastos i actes de tota manera… Jo crec que cada moment et porta a adaptar la manera com ens mirem les coses i, si ets inquiet, et fa buscar coses noves. No sé si podem parlar de mirada generacional perquè jo tinc amics que fan vins molt diferents als nostres, però sí que em sembla evident que el món viu un moment de canvi, en tots els sentits.
Quines coses noves busqueu, vosaltres?
És difícil de dir, però en el meu cas jo no em sento excessivament lligat a la tradició i a la terra. No m’hi obssessiono. Vull dir que a mi em diverteix fer vi sense cap necessitat de basar-me, com si fos una obligació, en la tradició de la terra i en la manera de fer dels nostres avantpassats. A mi m’agrada buscar el meu camí, i això no vol dir que no hi hagi coses de la tradició que pugui agafar sense cap mania si crec que m’interessen, són raonables o em venen bé.
Aquesta filosofia és darrera dels vins dels ‘Cousins’?
Sí… Però, sobretot, la filosofia que hi ha darrera dels Cousins és molt simple. La idea del Marc i meva era fer vins que puguéssim compartir amb els amics en un sopar. És a dir, volíem fer un vi que ens puguéssim beure sense necessitat d’estar-hi pensant i parlant i fent teories, que fos un vi fàcil de beure i sense més pretensions que disfrutar-lo en una taula compartida.
Pensàveu en un vi per a joves?
En bona part, sí. Perquè, d’una banda, com et dic, volíem fer un vi per compartir amb els nostres amics i passar-ho bé. Un vi per beure’ns, i res més. Però, d’altra banda, també és veritat que tots els estudis diuen que els joves beuen cada cop menys vi, i és evident que aquí podia haver-hi una oportunitat comercial. Aquesta era la idea.
I se n’heu sortit.
Sí, i ens ha sorprès gratament. Pensa que rebem mails de gent jove que ens escriu per dir-nos que ‘L’incosncient’ és el millor vi que ha tastat en la seva vida. Un vi que val 10 €! Això ens fa molt feliços. Cosa que demostra que ‘L’inconscient’ és un vi que ha arribat a gent que no busca ni la complexitat, ni la potència ni el luxe que assimilem als vins del Priorat. I no tan sols per raons d’estatus econòmic, és a dir, no perquè no s’ho puguin permetre sinó perquè volen tastar vins diferents, que sovint no encaixen amb la concepció més clàssica. Amb ‘L’inconscient’ l’hem clavat.
L’etiqueta i la imatge també han ajudat, suposo.
Molt. Però ho vam buscar. Volíem una imatge d’acord amb aquesta idea que teníem. Una imatge més jove, més informal, més de carrer, que fugís de les etiquetes de tall clàssic que normalment fem al Priorat, i que nosaltres també fem anar amb els vins que elaborem a ‘Cims de Porrera’. Això era un projecte diferent, i s’havia de notar només veure’l. Fins i tot el nom havia de ser diferent.
S’havia de percebre com un vi diferent.
Perquè ho és… De vegades, tinc la sensació que al Priorat tots expliquem sempre el mateix, amb la qual cosa tu arribes a una presentació de vins i el que parla davant teu diu exactament el mateix que tu dius minuts després. I, en part, és normal que tots parlem de llicorella, vinyes velles i costers… Però, alhora, també és normal que mirem de diferenciar-nos dels altres cellers, i amb ‘Les cousins’ sí que teníem molt clar que havíem d’accentuar-ho.