Àngel Teixidó, enòleg: “L’actual tendència dels vins fruitats té molt a veure amb raons econòmiques”

És un dels enòlegs més reconeguts de la comarca del Priorat perquè, en el fons, és un dels més veterans. Des fa 24 anys és un dels pilars del Celler de Capçanes, tot i que va començar a fer d’enòleg a la comarca del Priorat l’any 1979. Recentment, la DO Montsant l’ha distingit amb un dels seus premis: “el premi a l’elaboració impecable”.

Des que vas començar a fer d’enòleg a la comarca del Priorat els anys setanta, què és allò que ha vist canviar més?

És obvi que s’ha millorat moltíssim pel que fa a la qualitat de les elaboracions. Hi ha hagut un canvi immens. Però allò que és realment curiós, des del meu punt de vista, és que els canvis són cíclics i cada ics anys es repeteix l’estil de vins, etcètera.

En quin sentit?

Ara, per exemple, tornem a valorar els vins afruitats, sense gaire fusta, que siguin poc àcids, golosos… I a final dels anys setanta i principi dels vuitanta, quan jo vaig començar, aquests eren justament els vins que estaven de moda. En aquella època, jo recordo gent que si veia que tenies una bóta al celler, et deia que la llencessis, que no la necessitaves per a res.

És veritat que ara tothom torna a dir que cal fer vins amb la mínima fusta.

Exactament. És el mateix que es deia fa quaranta anys. Per tant, cal que siguem conscients ara mateix que estem en un moment de canvi en la tendència de moda i que, possiblement, hem de repescar coses que fèiem als anys setanta, quan els vins fruitats eren el que es portava.

I a què respon aquest canvi de tendència? Com se l’explica?

A mi em sembla evident que és un canvi de tendència que té molt a veure amb raons estrictament econòmiques. En un moment de crisi, tothom (i parlo dels cellers, les xarxes de distribució, la publicitat, el consumidor, etcètera) vol vins més econòmics, tant des d’un punt de vista productiu com de cost final. I la manera d’aconseguir uns vins més econòmics és que els tinguis menys temps envellint en fusta.

Es tracta d’invertir menys temps i diners en el procés…

Naturalment. I el problema que ara tenim és que aquest canvi també implica transformar algunes maneres de treballar tant al celler com a la terra, i això vol dir que li has de dir al pagès que per fer vins més fruitats necessitem que la rapa del raïm no estigui verda, sinó que ja groguegi i estigui madura.

Això vol dir que tocarà canviar d’hàbits en la verema?

Tots hem de canviar coses, al camp i al celler. No hi ha cap altre remei que anar canviant el xip segons les tendències del mercat. Una altra cosa és que hi hagi cellers que es puguin permetre l’aposta de fer sempre uns vins d’estil molt determinat, i que no modifiquin gens la seva la línia. O que hi hagi cellers que mantinguin uns determinats vins d’un estil i experimentin amb d’altres. Però sempre està bé que siguis conscient de les tendències del mercat.

Cada celler ha de decidir quina és la seva línia i què li interessa més.

Evidentment, però jo també penso que sempre és bo que els enòlegs vulguem experimentar i que no parem mai de buscar, perquè aquest esperit de recerca fa que coneguis millor la teva pròpia terra, el teu raïm, els teus vins i que, de vegades, puguis trobar-te joies que si sempre fas el mateix, difícilment descobriràs.

Hi ha vins dels anys setanta a la comarca que encaixarien bé amb els vins fruitats que ara reclama el mercat?

I tant! Fa poc es va fer un tast de vins de Cellers d’Scaladei, i és el tipus de vi que ara volem tornar a fer. És per això que dic que ens hem de tornar a preguntar com s’elaboraven aquells vins, perquè ens interessa saber-ho.