El pagès savi de Porrera del segle XVIII

Com que el boom vitivinícola del Priorat ha estat tan sorollós i internacional, sovint ens sorprèn que a les nostres botigues hi entrin clients convençuts que fer vi en aquesta comarca és un fenomen relativament recent, com si la cosa tingués quatre dies. També n’hi ha d’altres que, en canvi, sí que saben que al Priorat fa centenars d’anys que s’hi elaboren vins però, alhora, pensen que abans del ressorgiment no hi havia res que valgués la pena, com si els pagesos prioratins haguessin estat, històricament, uns éssers pobres d’esperit anorreats per una espècie d’ignorància secular. No hi ha res més lluny de la realitat.

Per veure fins a quin punt els pagesos prioratins eren gent que sabia, històricament, allò que es portava entre mans a la vinya hi ha un llibre divertit i fonamental. Es titula ‘Tractat d’agricultura: manuscrit anònim de Porrera del segle divuit’ (editat el 1998 pel Centre d’Estudis Comarcal Josep Iglésies de Reus), que recull els coneixements d’un pagès de gairebé fa tres segles. Recopilat i comentat per Isabel Juncosa Ginesta, el pagès anònim de Porrera del segle XVIII dóna consells com aquest: “quan us poseu a vermar, advertireu als talladors de raïms que si troben raïms que no són prou madurs o altres mig podrits, és a dir, tot lo raïm dolent, no s’haurà de barreijar mai amb los bons”.

Més consells encara. Diu el nostre agricultor il·lustrat del XVIII: “Tindreu cuidado en limpiar lo cup i les portadores i totes les eines que han de tocar els raïms, que volen gran curiositat”.

I no deixa de ser xocant perquè vostès ja saben que la tria del raïm i la higiene en el celler són encara avui dia dos de les grans preocupacions d’aquells que busquen la màxima qualitat a l’hora de fer vi. El raïm s’ha de triar acuradament, sempre. Això ho diu tothom ara.

I és que el nostre escrivent sabia perfectament què es deia quan parlava de vinya, i ja lloava les virtuts de la pedra llicorella, descrivia les varietats de raïm (les que s’adapten més o menys al terreny), i no es va oblidar de fer altres recomanacions vitivinícoles que, a dia d’avui, encara són perfectament vàlides. Una bona mostra que la tradició vitícola de la comarca en pro de l’excel·lència no és una invenció de fa vint anys.

Més enllà del vi, en el seu text, el pagès historiat de fa tres segles donava consells que avui dia no deixen de sorprendre perquè, certament, els temps han canviat una barbaritat. Per exemple, l’agricultor anònim de Porrera patia de tot cor pels pretendents de les filles, i alertava tothom que: “lo pagès ja pot advertir a les seves filles que no es refiïn de cap home, que no diuen cap veritat quan diuen que les estimen”.

El pagès anònim de Porrera també tenia molt clar que a l’hora de contractar un masover, calia assegurar-se, sobre totes les coses, que fos un bon cristià.  Perquè els que no ho són acostumen a ser renegats i a dir males paraules i a aquests –segons el llibre– “els va la desgràcia al detrás i sempre tenen animals coixos i malalties a la família”… I encara més: “no cau cap pedra del cel que no toqui la seva finca, i això és tan en detriment seu com de l’amo”.