Enric Aguiló: “Ens ha tocat ser el testimoni comercial d’un ressorgiment vitivinícola i social fora de sèrie”

La Cambra de Comerç de Reus acaba de premiar Aguiló Vinateria, en atorgar-li un dels guardons dels Premis Cambra. El premi vol reconèixer la trajectòria dels germans Aguiló, ja que “per entendre el renaixement vitivinícola del Priorat també cal posar en valor la vostra especialització”. Fins al punt que “heu esdevingut un aparador de referència per tot aquell que vulgui conèixer la magnífica producció del territori que representeu”. De tot plegat, en parlem en aquesta entrevista amb Enric Aguiló, al capdavant de l’empresa juntament amb els seus germans Sergi i Marc.

Com veus aquesta trajectòria que ara us premien?

A mi m’agrada explicar que, en el fons, nosaltres hem crescut en paral·lel al ressorgiment vitivinícola d’aquesta comarca perquè fa vint anys la majoria de cellers que ara hi ha, simplement no existien. Gairebé tot són projectes nous. Així que ens ha tocat evolucionar al seu costat, i moltes coses les hem après junts. A nosaltres ens ha tocat ser el testimoni comercial d’un ressorgiment enològic, vinícola i social fora de sèrie.

Heu pogut fer una foto contínua del canvi…

Sí, i a més ha sigut molt bonic perquè els cellers han compartit amb nosaltres els seus somnis, i hem estat partícips de les seves il·lusions, dels nous projectes, de les idees enològiques, i això humanament ha estat molt enriquidor. No ens ho hem mirat des de la barrera, sinó que hem pogut veure què estava passant a Priorat i Montsant des d’aquí mateix, des de dins, a primera fila.

Us va agafar per sorpresa el ressorgiment?

Ha sorprès a tothom, i nosaltres havíem vist i viscut una decadència vitivinícola, que semblava que no tenia fi. Però també és veritat que la gent del Priorat sempre ha tingut consciència que tenia una terra, una vinya i un vi especial, que era com un tresor que s’acabaria descobrint. El problema és que mai no arribava el moment d’aquesta descoberta. Sense aquesta consciència, no hagués quedat gairebé ni una sola vinya.

Quina importància té que sigueu una empresa familiar?

Per nosaltres, és molt important. El meu pare i el meu oncle ja eren socis, i nosaltres som tres germans que estem al capdavant del negoci. Penso que aquest és un factor important en una comarca com aquesta, on la majoria de cellers són precisament de caire familiar i artesanal, i tiren endavant projectes de molt petita escala. El fet de ser una empresa familiar et dóna un arrelament social i emocional al lloc que d’altra manera difícilment tens. I això és important per entendre el que ha passat en aquesta comarca els darrers trenta anys. Si intentes entendre-ho exclusivament des d’una perspectiva de gran capital, no entendràs res. El ressorgiment enològic de la comarca és per a molts de nosaltres alguna cosa més fonda.

Quan comença la vostra història?

La nostra botiga, entesa com una vinateria moderna, és relativament recent, però la nostra història comença a “Cal Sisquet”, un colmado de tota la vida, que és la nostra arrel comercial. És cert que, com a comerciants, hi va haver uns anys que vam centrar els nostres esforços en les begudes en general, però també és veritat que com a distribuïdors treballàvem amb els vins de Falset i altres, tot i que el mercat era limitadíssim en aquell moment. L’esforç ja el fèiem pel que fa a la distribució, però el moment i el mercat era un altre. Era molt difícil vendre vins com ho fem ara.

Perquè ha canviat tot, no? El món del vi al Priorat i a Catalunya avui dia no té res a veure a com era fa només vint anys…

Al final, la vida t’ensenya que la gràcia consisteix a ser en un lloc determinat en un moment determinat. Aquesta és la clau de tot. Tu pots tenir una idea o un producte fantàstic, el pots lluitar i defensar a mort, però tot dependrà del lloc i el moment on estiguis. El Priorat t’ho ensenya això. La metxa es va encendre en el moment oportú, ni abans ni després, i nosaltres, com a comerciants, crec que vam saber llegir el moment. Els intents que havíem fet abans, fins i tot poc abans, no acabaven mai de prosperar. Costava molt vendre vins fins.

També ha canviat el consumidor.

Això ho hem notat molt a la botiga. Hi ha consumidors que en saben molt i que, de segons quins vins, en saben més que tu perquè igual han visitat cinc vegades un celler. Hi ha un públic del qual pots aprendre. El consumidor ha evolucionat aquests últims vint anys en paral·lel a l’evolució del món del vi.

Noteu que el client cada cop és més exigent?

Sí, i el del vi és un tipus de producte que has de conèixer molt bé perquè els processos de vinificació també canvien, i s’ha d’estar al dia per informar bé el client, que cada dia en sap i vol saber més i et pregunta amb quin tipus de fusta està envellit un vi, o si s’ha fet amb àmfores o si és biodinàmic…

Com veus el sector a la comarca ara mateix? Encara en ebullició? Més aturat?

Hi continua havent molt moviment i molts projectes nous. Jo veig que el sector segueix viu i inquiet, i segueix experimentant i aprenent i provant coses noves, tant a Priorat com a Montsant. Comercialment, també em sembla un moment molt interessant a Catalunya perquè cada cop es reconeix més i es consumeixen més els vins catalans.