La Garnatxa del Po, 200 ceps indultats i un vi més que únic

Avui al bloc us parlarem d’una “raresa” (en el bon sentit). Podríem dir-vos que és un vi únic, però teníem la sensació que només amb “únic” potser ens quedaríem curts. Ara ho entendreu.

N’havíeu sentit a parlar de la Garnatxa del Po? Probablement no, ja que ni el propi celler, fins fa pocs anys, tampoc en tenia en constància. El fet és que els germans Sabaté, el Rubén i el Josep Maria, ànimes del projecte Clos 93, tenien i tenen una petita vinya, la del tiet, de no més de 200 ceps. Aquesta vinya de “garnatxa”, però, presenta una fulla i un fruit un pèl diferents i, a més, madura gairebé un parell de mesos després que la resta de garnatxes. De fet, la solen veremar a finals d’octubre!

Així és que, donades les circumstàncies, els germans Sabaté van decidir indagar sobre què era realment el que tenien. Els estudis i les microvinificacions que conjuntament amb la DOQ Priorat i l’INCAVI han fet en els darrers anys, i que encara prossegueixen, els han descobert la veritable joia de la qual en són posseïdors: els darrers ceps de Garntaxa del Po, un clon de garnatxa de la qual ja en parlaven els monjos cartoixans, com consta en uns manuscrits que es conserven al Museu d’Història de Madrid.

De Garnatxa del Po no se’n troba enlloc més. I no se’n troba perquè al Priorat, i degut a la manca de maduració i al fet que no fos excessivament productiva, tota la que n’hi havia va ser arrancada ja fa molts anys. Beneït el tiet del Rubén i el Josep Maria per indultar aquests 200 ceps!

No fa gaire Clos 93 ha tret al mercat la primera anyada, la 2013, d’aquest vi “rar” i “únic” que, com no podia ser d’altra manera, s’anomena Garnatxa del Po. Són 124 ampolles, ni una més ni una menys. I tan aviat com les han tret a la venda, els hi han pres de les mans (com nosaltres, que ja en tenien unes quantes a la botiga, i alguna altra ben guardada).

I com és aquesta garnatxa del Po? Els germans Sabaté la defineixen com “salvatge”. Per aquest motiu han optat per mostrar-la tal com és. No li han fet cap criança en bóta, sinó que l’únic envelliment ha estat de 24 mesos en ampolla, i a 1,80 metres sota terra. Sí (ho heu llegit bé) sota terra, perquè a aquesta profunditat les condicions de temperatura, humitat i pressió són constants. De fet, i per assegurar-se que això de la criança sota terra li ha anat bé al vi, van deixar unes ampolles al celler per poder-ho verificar. I així ha estat, un altre encert.

Arribats a aquest punt, definir-lo com “rar”, “únic” i, fins i tot, “exclusiu”, no és gratuït.

Quina sort qui pugui tenir entre les mans una copa d’aquest vi, oi? Doncs estigueu alerta. A Vins i Olis del Priorat n’estem preparant un tast.