Quin patir de verema!

Qualsevol que aquesta campanya de verema s’hagi apropat a una zona vitivinícola sap que, aquest any, els pagesos i els vinaters treuen fum pels queixals. A la comarca del Priorat, les pluges intenses del mes de setembre, combinades amb la calor, han convertit aquesta verema en una de les més complicades que es recorden, amb alguns cellers veremant a tota màquina abans que sigui massa tard.

I la pregunta és: però encara hi ha que verema a la comarca del Priorat? Doncs, efectivament, la comarca del Priorat (i les seves dues denominacions d’origen: Priorat i Montsant) són tan diverses i amb tants microclimes i terrers diferents, que hi ha pagesos que comencen la verema a l’agost i n’hi ha que s’hi posen al novembre. Aquest any, però, ateses les dificultats de la campanya, tothom està corrent una mica més del compte –no sigui que el raïm es faci malbé–, i la gran majoria ja ha acabat la collita, o gairebé.

Arribats a aquest punt, hi ha gent que, sovint, a la botiga, ens pregunta com és possible que en un territori tan petit com la comarca del Priorat (on les dues DO no sumen 4.000 hectàrees de vinya), la verema pugui durar al voltant de tres mesos… La resposta que els fem intenta aclarir-los el següent:

D’una banda, el tempo de la verema i el seu moment d’inici el marquen els factors que anomenaríem ambientals, i que tenen a veure amb les vinyes i la seva ubicació. Parlem de varietats de raïm, si són primerenques o tardanes; d’on estan situades, si al nord o al sud, en zones més solanes o més obagues; a quina alçada estan, etc. D’altra banda, hi ha el factor humà, la mà de l’home. I és que el moment òptim de recol·lecció del fruit no és únic ni inamovible, sinó que varia en funció de quin vi tenen en ment elaborar el celler i l’enòleg. Segons idea, t’interessa collir el raïm abans o després, en unes condicions o en unes altres.

Dit això, abans de començar, la campanya de verema del 2014 es plantejava en un clima de normalitat absoluta, i fins i tot convidava a l’optimisme. Les previsions auguraven una anyada per recordar: un estiu poc calorós, en certa manera atípic, havia permès una maduració pausada del fruit, i ja es parlava de vins elegants, aromàtics, equilibrats…

La qüestió és que tan “atípic” (en positiu) va ser el clima durant l’època de maduració com “atípic” (en sentit negatiu) ho ha estat durant l’època de recol·lecció. Pluges abundants, boires matinals i humitat han complicat la campanya als viticultors i enòlegs. I ja hi ha qui vaticina que aquest 2014, a la força, no pot ser un any de vins excepcionals.

És en aquest punt, però, quan toca trencar una llança en favor de viticultors i enòlegs, que han sabut tenir mà esquerra per adaptar-se a la situació. La campanya s’ha accelerat, i també s’ha fet una meticulosa tria de raïm durant la verema, tant al camp com al celler.

La màxima de què per a fer un bon vi cal un bon raïm explica l’esforç extraordinari que ha exigit aquesta campanya de verema. I nosaltres, que coneixem i confiem en la gent que hi ha treballant al camp i als cellers de Priorat i Montsant, en seguim esperant grans vins.