Els raïms no es toquen
Prop de l’ermita de Consolació hi ha vinyes que gairebé cotitzen a Wall Street. I potser no estigui de més recordar que els raïms (aquí i arreu) es miren però no es toquen ni es cullen, i que tal cosa ja ve de lluny, com evidencien les ordinacions medievals, que eren una espècie de reglaments municipals de l’època.
El 1582, les ordinacions de Torroja del Priorat multaven fins i tot aquells que entressin en “vinya d’altri que raïms y haja”. És a dir, ni tan sols es podia entrar en una vinya que no fos teva, ni que entressis amb la millor de les intencions del món. Les vinyes dels altres, ni mirar-se-les. Segle XVI. Torroja del Priorat.
De la mateixa manera, calia anar ben alerta amb els ramats perquè també t’havies de rascar la butxaca si el teu bestiar entrava “en vinya d’altri del primer dia de mars fins que hajen acabat de veremar”. És a dir, els ramats i les bèsties havien d’estar-se lluny del raïm des del març fins al final de la verema (ja fos a l’agost, al setembre, l’octubre…).
Una cosa semblant passava amb les ordinacions de la Vilella Alta, on el propietari d’un ramat que entrés en la vinya o en l’hort d’algú altre, havia de pagar una sanció econòmica. I pensin que, en aquest cas, parlem de normes escrites per regular la vida pública I la convivència de l’any 1506. És a dir, de fa més de 500 anys.
És per això que sovint sorprèn comprovar fins a quin punt la vida civil estava regulada en temps antics. ‘El Llibre de la Cort’ de la Vilella Alta arribava a determinar, fins i tot, que “ningú abans de missa ni aprés del sol post gosi sonar ni fer albades”, és a dir, que la rondalla i les seves músiques no podien sortir quan els vingués en gana.
No obstant això, és la viticultura i l’agricultura en general un dels assumptes més regulat des d’antic. Fixin-se en aquesta norma. “Que ningún gènero de bestiar puga entrar en les vinyes fins haver passat tres días i tres nits naturals d’haver plogut o ser fosa la neu, sota la pena de deu lliures i els danys estimats per experts”. Regulació del 1792.
N’hi ha una infinitat d’aquestes ordenances. Les més antigues que es coneixen del Priorat són del segle XIV. I moltes d’elles estan recollides en un llibre editat pel Centre d’Estudis del Priorat i l’Arxiu Comarcal del Priorat, titulat: ‘Antigues ordinacions municipals a la comarca del Priorat (segles XIV-XVIII)’.
De tot plegat ara en diem ordenances del civisme, però aquesta mena de regulacions són més velles que l’anar a peu. Tan antigues com el vi.