Manuela Romeralo, sommelier: “Priorat ja ha deixat arrels en el món del vi internacional”

Batejada com “la sommelier total”, l’especialitat de Manuela Romeralo no són només els vins. És també Campiona del món de cigars Havans. Sommelier al costat de l’estrella de la cuina Quique Dacosta, a València, va estar fa poc a Falset, al tast de la Guía Melendo del Champagne. Així que vam poder parlar amb ella d’Havans, Priorats i Montsants.

 Vostè és tastadora d’havans. Campiona del món, oi? Com funciona?

Així és. Jo vaig guanyar el campionat del món d’Habans, en el qual es reconeix tant el tast com el coneixement que tens sobre aquest món. Hi ha una prova pràctica que es desenvolupa en un restaurant i en què hem de fer el servei dels cigars, l’encesa, el tall … I després has de proposar una recomanació d’un destil·lat que estigui d’acord amb el cigar en qüestió…

I amb l’Havà succeeix el mateix que amb els vins? S’assembla el tast? També es parla de terrers?

És clar que sí. Fixeu-vos que tothom sap que a Cuba s’elaboren cigars, però el que molts desconeixen és que només hi ha unes zones que estan sota la protecció de la denominació d’origen Havans.

O sigui que tots els cigars de Cuba no són Havans…

Exactament. Els Havans són només aquells cigars d’unes zones determinades de Cuba que estan sota l’empara i la protecció d’una denominació d’origen específica, perquè és aquí on el full de tabac dóna el seu millor rendiment.

I com és aquest terroir que dóna els millors cigars del món?

La planta de tabac és molt delicada, necessita molta humitat i, en funció del tipus de sòl, la fulla es destina a unes coses o altres. És a dir, algunes fulles es destinen a la panxa del Havà, altres al capot, etc. Així que, en funció del que jo vulgui fer amb aquesta fulla, necessito uns tipus de sòls o altres. Però, sobretot, el que converteix a Cuba en una meravella és el seu clima… Aquí està el seu gran secret. Pensi que els cubans exporten sense problemes les seves llavors de tabac, perquè saben que la planta no donarà tan bons resultats en cap altre lloc del món.

Així que, igual que amb un vi, vostè pot distingir la procedència geogràfica d’un cigar?

Sí… El tast és semblant. Com passa amb els vins, hi ha uns paràmetres de tast que tu vas seguint. La mecànica és la mateixa. Igual que si tasto cerveses, aigües, etc. Del que es tracta és de tastar molt i tenir al teu cap el major nombre possible de registres olfactius i gustatius.

Vostè coneix els vins del Priorat des de fa anys. Què li suggereixen?

Per a mi, els vins del Priorat continuen sent vins únics, i així m’ho van semblar ja la primera vegada que els vaig tastar, fa ja molts anys, en els principis d’Álvaro Palacios, René Barbier, Cims de Porrera… Quan parlo de Priorat als clients, jo els parlo de terrer. Perquè per a mi Priorat és, sobretot, varietats autòctones adaptades a un terrer que té una força impressionant. Jo no tinc cap dubte que són vins de culte perquè, a més, s’està demostrant que tenen una gran capacitat de guarda.

D’això es dubtava fa vint anys…

I és lògic que es dubtés d’això, perquè no ho sabíem… Però l’hi asseguro: els que jo he provat, envelleixen molt bé. Avui en dia, Priorat desperta pocs dubtes entre els entesos: els vins del Priorat no són només una moda, sinó que ja han deixat arrels en el món del vi internacional.

I Montsant? Quina percepció té?

La meva percepció és que, inicialment, la DO Montsant estava considerada simplement la germana petita de Priorat. Però ara mateix, i encara que segueixi sent la germana petita de la que es parla menys, tothom sap que no cal perdre-la de vista perquè també ofereix vins que cal tenir molt en compte.

Però l’ombra del Priorat és molt allargada…

I és lògic. Montsant té quatre dies, i fins fa poc era una subzona de la DO Tarragona. No cal oblidar-ho. Per això dic que Montsant ha sabut créixer i que elabora alguns vins que no tenen res a envejar als seus germans de Priorat perquè, a més, uns i altres parteixen d’una cultura vitivinícola molt semblant. Montsant no ha de tenir cap complex.