Albert Costa de Vall Llach: “Si volem que el Priorat se’n surti, el pagès s’ha de guanyar bé la vida i hem de fer vins exclusius”

Entrevistem l’enòleg Albert Costa, al capdavant del Celler Vall-LLach, el projecte que van iniciar a Porrera, com a socis el seu pare, Enric Costa, notari d’ofici, i el cantautor Lluís Llach. En aquesta conversa, fem un repàs als 25 anys del celler, parlem dels vins de finca i ens preguntem cap on van els vins del Priorat.

El 2021 farà 25 anys de l’inici del projecte de Celler Vall-Llach. Quina perspectiva us dóna aixó?

Cal tenir en compte que l’afany dels dos fundadors de Vall-LLach, el meu pare i en Lluís Llach, sempre va ser social. És la història d’un notari i un cantant abstemis que decideixen fundar un celler ni com a hobby ni com a negoci, sinó amb voluntat de contribuir que l’economia de Porrera ressorgís. Han passat 25 anys, i seguim tenint ben present aquesta filosofia. És per això que seguim impulsant projectes socials com ara els vins que hem dedicat a tres dones de Porrera, i que ens permet destinar diners a la gent gran del poble. Aquesta és una de les potes que sustenta el Celler Vall-Llach.

I les altres?

El segon gran objectiu és elemental: volem posar aquestes vinyes centenàries que tenim al Priorat dins d’una ampolla i amb la màxima qualitat. En aquest sentit, els 25 anys ens han fet aprendre molt. N’hem après dels pagesos, de la gent de Porrera però també de l’observació permanent de les vinyes velles, que ens ha permès anar afinant més els vins i aconseguir que siguin testimonis fidels de la vinya i la terra que les ha vist néixer.

Això implica reforçar cada cop més els vins de vila, de finca o de parcel·la, no?

Sí, exactament. Quan el meu pare i en Lluís van iniciar el projecte, van comprar moltes vinyes velles però sense saber què ens aportava cadascuna i barrejant-les totes en el vi Vall-Llach clàssic. En canvi, avui dia, amb la perspectiva que et dóna el temps, el que també hem fet és elaborar un Vi de vila de Porrera, el Mas de la Rosa i altres vins que estan en camí estretament vinculats a un lloc, un paratge o una finca determinada.

El món del vi requereix temps per conèixer la teva pròpia terra, no ho saps tot ni en un any ni en cinc…

És així. Jo recordo que, al principi del projecte, quan jo tenia 15 o 16 anys, l’enòloga de Cims de Porrera era la Sara Pérez, i un dia em va dir: “fins que no entenguem les vinyes, no podrem fer un vi de qualitat d’aquella finca”. I és això. A les vinyes, se les ha d’observar, se n’ha d’aprendre i, finalment, entens què et poden donar i quin vi pots fer.

Des d’aquest punt de vista, el vostre vi de finca Mas de la Rosa seria el buc insígnia?

Sí. Mas de la Rosa és un vi molt especial per a nosaltres, ja que prové d’una finca que vam comprar a mitjans dels noranta a una dona que es deia Carme Bargalló i que caminava 10 kilòmetres cada dia per cuidar una vinya que té un pendent del 80%, i se’n tornava cap a casa. En aquell moment, les vinyes velles tenien poc valor, i el Lluís li va comprar després que la senyora, que era molt gran, li demanés gairebé com un favor. La senyora s’estimava aquella vinya i sobretot el que volia era garantir-se que la finca seguiria conreada i cuidada.

I en Lluís Llach li va prometre…

No tan sols això, sinó que li va prometre que un any que fos molt bo, posaríem en una ampolla només el vi de la seva finca. I això és justament el que va passar el 2010 quan vam embotellar per primer cop el Mas de la Rosa, que ara és un vi de finca reconegut. En definitiva, sovint penso que aquesta és una bona mostra de l’evolució que ha seguit el Priorat durant aquests 25 anys.

En quin sentit?

En el sentit que fa 25 anys teníem torticoli cap a Bordeus, i ara la tenim cap a la Borgonya.

Torticoli?

Vull dir que abans volíem fer vins com a Bordeus: molt corpulents, amb molta extracció de pell i fent servir varietats com la merlot, el cabernet o el syrah. En canvi, ara tots mirem de fer vins més fins, i amb poca extracció de pell, com a la Borgonya, on a més, i això és fonamental, el nom de l’ampolla és el nom de la vinya d’on provenen. Això a Bordeus no passa tant, on el més important és el nom del chateaux i de l’elaborador, que és la mateixa filosofia que aquí, fa 25 anys, van adoptar els Closos.

I hi podrà haver dos vins que comparteixin nom perquè provenen del mateix paratge, no?

Exactament. De fet, això ja passa a la DOQ Priorat. Ara mateix hi ha dos vins que es diuen Mas de la Rosa perquè provenen del mateix paratge, però tenen el cognom diferent. Un dels vins és el Mas de la Rosa del Celler Vall-Llach, i l’altre és el Mas de la Rosa de Torres.

Aquesta és la manera que el Priorat segueixi jugant a la lliga dels vins exclusius?

Sí, totalment. El Priorat ha de fer vins exclusius per una raó d’allò més bàsica: si volem que el Priorat se’n surti, el pagès s’ha de guanyar bé la vida. Et posaré un exemple: Mas de la Rosa té 15.000 ceps que només produeixen 2.500 quilos. Això vol dir que de cada 7 plantes, en faig un quilo de raïm… Si aquest quilo de raïm no el paguem al preu que realment es mereix el pagès, aquesta classe de vinyes acabaran abandonades. En definitiva, perquè el pagès es guanyi bé la vida i conservem com cal les vinyes velles de coster, ens cal elaborar vins exclusius.