Anna Molina, Els Vil·lusionistes: “Em feia molta pena pensar que perdríem uns trossos que la família ha conreat tota la vida”

Entrevistem Anna Molina un dels puntals de “Els Vil·lusionistes”, un celler de la Vilella Baixa, que té l’estendard i carta de presentació en el seu vi ‘“Unànim”, que distribuïm arreu del país des de Vins i Olis del Priorat i Aguiló Vinateria.

Ets de la Vilella Baixa, vius a Dinamarca i has decidit fer vi als trossos familiars. Per què?

Jo fa més de vint anys que visc a Dinamarca i a la Vilella Baixa hi tinc la meva família, que és pagesa, té trossos i, lògicament, s’ha anat fent gran. Així que hi va haver un moment que familiarment ens vam començar a plantejar què havíem de fer amb les terres i les vinyes. Qui havia de continuar, si és que algú havia de continuar... El cas és que un bon dia, un amic meu de la infància, el Sergi Siuraneta, que també té vinya i és pagès, em va fer una proposta: “escolta Anna, i si fem vi tu i jo?”

I li vas dir que sí...

Bé, li vaig dir que em donés vint-i-quatre hores per pensar-m’ho i, finalment, li vaig acabar dient que sí. Però vaig haver de rumiar-m’ho molt perquè les opcions només eren dos: o prendre’m la terra i el vi com un projecte personal o vendre’m les finques, i la veritat és que jo segueixo vivint molt lluny del Priorat. Definitivament, però, em va poder més el cor que el cap, i aquí estem.

Què et va pesar en la decisió?

D’entrada, em feia molta pena pensar que la meva família perdria uns trossos que hem conreat tota la vida i que sento que són una part essencial dels meus pares, dels meus padrins i de la meva vida.

Et va poder una certa obligació històrica o generacional?

Més que obligació, et diria que em va pesar un cert orgull històric. Vaig dir-me que no podia abandonar-ho tot, que tinc una certa responsabilitat com a filla d’aquesta terra. És veritat que ara al Priorat s’obren nous cellers amb inversors que venen de fora, i a mi em sembla molt bé, però també penso que els prioratins hem de fer un pas endavant perquè sinó el fem, correm el risc que ens acabi passant el que ja passa en regions com la Xampanya o Borgonya, on cada cop més ho controlen tot les grans empreses russes o xineses... Jo no em puc mirar el Priorat i les meves vinyes des d’una perspectiva exclusivament econòmica i productiva.

També hi tens uns vincles culturals i emocionals, amb la terra.

A mi, la terra també em demana un cert respecte per la tradició, el patrimoni i el que ha estat la meva família i la meva vida. A mi no m’agradaria que les terres del Priorat acabessin totes en mans de grans empreses amb treballadors agrícoles. Jo penso que la pagesia, en comarques com la nostra, ha estat tradicionalment una altra cosa. Culturalment, no és el mateix ser el treballador agrícola d’una gran empresa que un pagès. La relació amb la terra, no és la mateixa, en un cas o en un altre.

I vas fer el pas endavant.

Sí. Em vaig convèncer que fer vi i comercialitzar-lo era l’única fórmula que em podia permetre sostenir les terres familiars i seguir vivint lluny, mentre que el meu amic Sergi, pagès de la Vilella Baixa, fa de viticultor i cellerista. Ell és l’home de la terra, mentre que jo em dedico a la venda, el marketing, la comunicació i la captació de clients, cosa que, en gran mesura, puc fer vivint a distància.

Tot el projecte el tireu endavant entre dos?

Tres: el Sergi i jo, i la Roser Amorós, que és la nostra enòloga.

En què consisteix el projecte des d’un punt de vista vitivinícola?

El punt de partida i la mare dels ous són les nostres vinyes, les del Sergi i les meves. A partir d’aquí el que vam decidir és que no volíem córrer massa amb la idea de planificar bé les coses i aprendre dels errors que, al nostre entendre, s’han comès abans. Així que vam començar a vinificar en un altre celler i, això sí, des del primer moment ens hem dedicat a explorar i mirar d’obrir canals de venda. Fins ara, tot el vi l’hem exportat a Dinamarca, o pràcticament tot. És ara que comencem a obrir-nos a d’altres mercats, començant pel català.

I ja teniu celler, no?

Sí. És ara, tres anys després, que hem fet el celler amb la idea de controlar tot el procés, des del principi fins al final. El celler està a la Vilella Baixa, als baixos d’un edifici que era un antic cafè.

Quin tipus de vins elaboreu?

Fem vins sense bóta. D’una banda, perquè la tendència és fer aquest tipus de vins molt respectuosos amb la terra i la fruita, però també perquè són els vins que a nosaltres agraden. En el meu cas, casi et diria que és un trauma que arrossego de petita perquè jo recordo que, a casa, quan els meus pares es feien el vi, a mi deixava d’agradar-me a partir del moment que el posaven en fusta.

Com envelliu el vi?

El que intentem és envellir el vi amb altres mètodes que no siguin la bóta de fusta. Treballem amb àmfora i inox, de moment. Intentem conservar la intensitat de la fruita i, com que les vinyes són força velles, els vins tenen força cos. Aconseguim obtenir un vi molt viu però sense el pes de la fusta.

Respecte a la terra i al raïm. Aquestes són les claus del que féu?

No és casualitat que el nostre logo sigui un penell. Som ferms partidaris de deixar-nos portar per la natura, de respectar-la. I això vol dir respectar-ho tot: el raïm, les vinyes, la terra... Per exemple, minimitzem els sulfits i ara som en ple procés de convertir les vinyes convencionals en conreu ecològic, etcètera. Pensem que aquesta és també una certa obligació generacional: cal que respectem el patrimoni agrícola familiar i les maneres de fer les coses, però també cal que siguem coherents amb l’època que ens ha tocat viure.

Com veus el Priorat des de Dinamarca després de tants anys?

A mi m’agrada recordar que en aquesta terra, més enllà del que ha passat els últims vint anys, sempre hi hagut vinyes i famílies pageses. És a dir, m’agrada recordar que fer vi al Priorat no és un projecte nou. És una pràctica antiquíssima. El vi i aquesta terra són inseparables. I és lògic: el meu pare sempre diu i jo n’estic convençuda: “fer vins dolents al Priorat és gairebé impossible”. Una altra cosa és com els comercialitzes i si te’n surts o no te’n surts a l’hora de vendre en els mercats internacionals.

Quina visió es té a Dinamarca dels vins del Priorat?

Molt bona. Els vins del Priorat comencen a ser molt coneguts allà. En el nostre cas, hi tenim una petita distribuïdora a Dinamarca i el que intentem és explicar sempre com és el Priorat i quina és la seva història. Perquè el client ha de comprendre per quina raó els vins del Priorat no són barats i això només s’entén si tu coneixes les condicions del terreny i del conreu aquí. És per això que ens agrada molt portar danesos a la verema. Perquè és essencial que comprenguin que el Priorat no és la Pampa argentina.