Eduard Punset, el raïm, el Priorat…

Possiblement no són gaires els que saben que Eduard Punset, el divulgador científic, el que va ser ministre de la UCD, va passar els primers deu anys de la seva vida a la Vilella Baixa. I no és tan sols això, sinó que Punset confessa que aquells primers deu anys de la seva vida el van marcar profundament i, sovint, ho relaciona amb l’agricultura, la vinya, el paisatge i la manera de viure del Priorat.

Diu coses com aquesta, Eduard Punset: “Quan has veremat, has ajudat a posar els raïms a les portadores, quan has xafat el raïm al sindicat i has domesticat ocells, com jo vaig fer a la Vilella, aquests records no t’abandonen mai més”. Tampoc no és estrany. De la Vilella Baixa en surten raïms i vins excepcionals (com Lo Givot, que ha estat una referència enològica durant molts anys i que ara ha deixat d’elaborar-se) i on hi ha cellers com el Celler Sabaté, que porten més de cent anys fent vins autèntics i tradicionals. Però tornem al nostre petit Eduard Punset, que no és que fos nascut a la Vilella, sinó que era el fill del metge de la Vilella Baixa, la Vilella Alta, la Figuera i Cabacés. Del Priorat, quan ell tenia deu anys, el seu pare i tota la família van marxar cap a la costa, cap a Salou. Punset conserva força records del Priorat lligats a la terra i a la vinya. Recentment, en el pròleg d’un llibre hi deia això: “A la Vilella Baixa n’hi ha pocs de fòssils, però els bancals de ceps, els mateixos marges, els carrers fets de pedra i els ponts de tota la vida, sense demanar-ho, et donen una concepció geològica del temps. Immersos en aquell paisatge del Priorat és impossible sortir corrents darerre una trucada. A la Vilella vaig aprendre a no córrer ni arribar tard”.

Altres coses que ha dit Punset de la Vilella Baixa, en entrevistes diverses, al llarg dels anys, accentuen encara més la importància cabdal que, al seu parer, va tenir la Vilella Baixa en la seva vida. Diu Punset: “En cada aniversari me’n recordo i m’entretinc comparant el que sabia el iaio Monget, sense moure’s del Priorat, i el que jo havia acumulat mentre vivia en uns deu països diferents. Vaig passar revista moltes vegades, i sempre em guanyava el iaio Monget de la Vilella. Per què? Perquè en el seu bagul hi havia allò que és essencial per a la vida: les essències, els perfums de la terra i de l’aigua, els ocells, els grans de raïm… En canvi, en el meu bagul, les petites coses sempre tapaven allò que és essencial”.

Potser és per això que Eduard Punset (com ha escrit ell mateix en el seu bloc) té clar on vol ser enterrat: a la Vilella Baixa. Ho conta en aquest post que va titular “Ático con vistas” [http://www.eduardpunset.es/19401/general/atico-con-vistas], tot referint-se al nínxol que ha escollit per passar la seva eternitat.