El dolç ranci de Mas Martinet: vint anys i 300 ampolles
Aquest matí de divendres hem visitat el celler Mas Martinet, on Sara Pérez ens ha parlat del nou vi que, molta atenció, si res no passa, traurà al mercat la primavera de l’any que ve. I aquest cop, més que mai, es tracta d’un vi ben especial: el dolç ranci de Mas Martinet, un vi que la Sara va començar a gestar justament fa vint anys, el 1995. Seran només 300 ampolles (ampolla amunt, ampolla avall), i es distribuiran pels canals habituals… I amb el permís de Mas Martinet, nosaltres en tindrem, naturalment.
Per entendre aquest vi i els seus perquès, la Sara es remunta a la seva infantesa, quan tenia uns deu anys i li va tocar acompanyar el seu pare, Josep Lluís Pérez, a fer una visita a l’Assumpció Peyra, l’ànima mater de Cellers d’Scala Dei. La Sara només recorda dues coses, d’aquest encontre. Primera, que la visita “va ser un rotllo” per a una xiqueta de deu anys o onze. I segona: que, en acabar-se el “rotllo”, l’Assumpció Peyra va baixar els dos convidats al Celleret dels Àngels (on hi tenia els rancis i els dolços vells) i que els va deixar tastar un dolç de l’any 1964 que li va semblar la glòria. “Això sí que m’agrada”, recorda que va dir-se.
A partir d’aquí, Sara Pérez traça un discurs que reivindica la necessitat de mirar enrera per no renegar d’aquests vins rancis i dolços envellits que elaboraven la majoria de famílies del Priorat i que eren els grans vins que se servien a les cases quan hi havia convidats, festes de guardar o es tractava de quedar bé.
Així, doncs, aquest projecte “vol ser un cap de fil per tirar enrera i connectar amb la tradició i les maneres de fer històriques que, molt sovint, no es transmeten a les noves generacions”, reflexiona. Es tracta, doncs, de fer enologia i, alhora, antropologia, en certa mesura. “Quan coneixes la tradició i la investigues, tot això et serveix com a pilar per seguir creixent i acabar escollint molt millor quin és el camí que tu vols recórrer”, afegeix.
El primer raïm que hi ha en el dolç ranci de Mas Martinet que veurà la llum el 2015, és una garnatxa de l’any 1995. No obstant això, les mares que li serveixen de base són molt més antigues. Són unes mares provinents d’unes bótes centenàries de Torroja que se’ls van quedar a les mans, completament desfetes, desballestades les dogues, en intentar reaprofitar-les.
La pregunta és si calia esperar vint anys per treure les primeres ampolles d’aquest dolç ranci envellit? “Sí, perquè és ara que està afinat i en el seu punt”, respon Sara Pérez. No es tractava, doncs, de voler fer un ranci a la manera tradicional i apretar a córrer amb tota la impaciència dels nostres dies. I és ben veritat que són vint anys que han valgut molt la pena, perquè el resultat n’ha acabat sent un vi golós, equilibrat, delicat i fora de sèrie. Una veritable joia.
