Jordi Melendo, periodista: “A la Xampanya el pagès és un senyor, i aquí se’l veu com un pobre home”

El periodista especialitzat en vins, caves i xampanys Jordi Melendo és a punt de treure al mercat la primera guia del xampany que s’escriu en castellà. No n’hi ha hagut abans cap altra. El tast dels 500 xampanys de la guia el farà a Falset, en col·laboració amb Vinateria Aguiló i Vins i Olis del Priorat.

Com s’explica que, fins ara, no hi hagi hagut cap guia de xampanys escrita en castellà? Com és?

D’entrada, perquè els mercats principals del xampany sempre han estat Anglaterra, Estats Units, Japó, Alemanya… Per tant, hi ha moltes guies en anglès i en francès, però en espanyol, no.

Espanya no ha estat mai un bon consumidor de xampanys?

Espanya és el novè consumidor mundial, i és un bon mercat per als xampanys. Però igual l’explicació a aquesta absència d’una guia en castellà de xampanys calgui buscar-la en raons culturals… Perquè aquí, com passa a Itàlia, tenim una tradicio pròpia d’escumosos i això, sovint, genera algunes confusions.

Quines confusions?

Com si ser amant del cava t’impedís ser amant del xampany. Com si el fet de ser una terra productora de Cava, ens obligués a no mirar-nos mai una ampolla de xampany, sota cap concepte… No sé si m’explico. És com si pel fet de ser del Priorat, no t’haguessis de permetre mai de beure un vi de Burdeus.

Una cosa no treu l’altra…

No són coses incompatibles i, a més, no està de més que se sàpigui, per exemple, que la indústria surera catalana, històricament, ha estat una gran subministradora de taps de suro pels xampanys francesos. O que hi ha empreses de xampany i cavistes catalans que tenen aliances comercials en alguns mercats.

Però darrerament, parlem molt de la necessitat dels mercats de proximitat…

I a mi em sembla bé, i hi estic d’acord: cal que consumim els productes de proximitat, és clar que sí, és el més lògic. Però tampoc hem de perdre de vista que estem en un món globalitzat i que hi ha productes com són el vi, el cava o el xampany que no es deterioren per creuar fronteres o ser enviats a l’altra punta de món i que, per tant, hi ha un mercat mundial que, afortunadament, també s’ha enamorat de vins com els del Priorat, Montsant o la Terra Alta.

Com serà la Guia Melendo del xampany?

Serà una guia orientativa i útil a l’hora de comprar un xampany, però també vol ser una guia didàctica que ajudi a conèixer els diferents terrers, les varietats, etcètera… I allò que no volia era puntuar pel meu compte perquè em sabia greu pel grau d’amistat i coneixença que mantinc de fa anys amb molts elaboradors.

Però al final sí que puntuarà!

Sí, però ho faré mitjançant un comitè professional de tast en el qual tinc l’honor de comptar amb Pedro Ballesteros, que és l’únic Master of Wine que hi ha a Espanya; Ferran Centelles, que és col·laborador de Ferran Adrià i ara és el representant de Jancis Robinson, a Espanya; el Nas d’Or Maximiliano Bao; l’especialista francès Florent Mercier…. [consulteu el comitè de tast complet]

L’hi han degut preguntar cinquanta cops, però tanta diferència hi ha entre un bon cava i un bon xampany?

El tema és molt complex, però cal tenir en compte una cosa: la Xampanya ens porta tres-cents anys d’avantatge, i en van ser els pioners.  Per tant, alguna cosa en saben de més, i per si això fos poc, saben vendre millor el que fan… Això no vol dir que en d’altres zones del món no es facin grans vins escumosos.

Com el cava a Catalunya?

Sí, indiscutiblement. Jo estic segur que si féssim una classificació dels millors vins escumosos del món, darrera del xampany hi hauria el cava. Però és que el gran error històric ha estat aquest: l’obssessió del cava per comparar-se amb el xampany.

No caldria…

És clar que no cal. El que ha de fer el cava és treballar bé la seva tipicitat, la seva especificitat i el seu potencial, que en té moltíssim, com ens ho demostren cada dia cases com Gramona, Recaredo, Torelló, Llopart… Algú es pregunta obssessivament al Priorat si els Priorats són millor que els Burdeus? Oi que no? Perquè el món del vi clàssic té clar que són vins diferents que responen a terrers diferents…

No té sentit, per tant, la comparació.

Cap ni un, però com que el cava i el xampany tenen bombolles sembla que haguem d’estar a cada moment opinant si un és millor que l’altre… Li diré més: igual que sostinc que la regió de Xampanya ens va per davant, també sostinc que hi ha molts caves que estan per davant de molts xampanys.

Però sembla que hi hagi una certa crisi d’un temps ençà al voltant de la marca Cava… Per què passa, això?

Perquè potser no s’han acabat de fer les coses bé, fruit d’aquestes confusions que parlem… Fixi’s en un detall: a França es produeixen 580 milions d’ampolles de vi escumòs, de les quals 350 milions són xampanys. La resta són escumosos que es fan a França, i es diuen d’una altra manera.

En canvi, aquí…

Exactament… En canvi, aquí tu pots fer un Cava amb raïm d’Almendralejo o de València, perdent de vista que un vi és, abans que cap altra cosa, un territori. Dit d’una altra manera, el cava, avui dia, té un problema d’identitat i, en conseqüència, de prestigi.

Potser també és perquè la del Cava i la Xampanya són dos realitats i maneres de fer molt diferents, oi?

Totalment diferents… Això també explica moltes coses, és veritat. Perquè cal tenir en compte que aquí hi ha 300 empreses que produeixen cava i que, en gran part, estan controlades per dos grans grups. En canvi, a la Xampanya són 5 mil petits productors que fan el xampany amb el seu propi raïm, 300 grans cases que tenen raïm però també en compren i 66 cooperatives.

Móns diferents en totes les coses…

Fins i tot en el preu del raïm! Aquí el preu del raïm per fer un cava es paga a uns 30 cèntims el kilo, mentre que a la Xampanya es paga a 6 euros. A la Xampanya, el pagès de la vinya és un senyor. En canvi, aquí, malauradament, se’l considera un pobre home. En això, potser sí que tindria sentit imitar la Xampanya.