Quan es pagava amb vi
El 1848, un dels geògrafs més destacats del segle XIX a Espanya, Pascual Madoz, va publicar el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Una obra fantàstica, bastíssima, on aquest geògraf i polític liberal descriu els llocs de la geografia ibèrica, un per un, i introdueix conceptes de geografia humana i social força interessants, a la manera dels encicliopedistes il·lustrats francesos.
Madoz, a la seva obra, no es va oblidar, lògicament, ni de Falset ni de la comarca del Priorat i va documentar com era del tot habitual que els jornalers rebessin cada dia, com a part de la paga, una bóta amb dos litres de vi per passar la jornada de treball.
Diu més coses Madoz sobre això. A la pàgina 512 del seu Diccionari afegeix: “El jornal del trabajador agrícola es de 4 a 5 reales diarios, y el del artesano, de 8 reales, entendiéndose además el vino que consumen unos y otros durante el trabajo”.
El vi formava part de la cultura del treball, i així va seguir sent durant molts anys, fins fa ben poc. No es tractava només de beure vi durant l’esmorzar, sinó d’anar bevent vi mentre es treballava, en jornades que duraven més hores que avui dia i en condicions molt dures.
El vi era l’energia del jornaler durant la jornada de treball. Sumen-hi a tot plegat que fins no fa tant, l’aigua no era garantia de salubritat. M’explico. En èpoques en les quals no hi havia les condicions higièniques del present, els episodis de contaminació de pous o de cisternes o d’aqüífers eren més habituals del que ens imaginem.Només cal que llegim els informes dels metges higienistes de final del XIX, que no es cansen de denunciar la poca cura que els municipis tenien a l’hora de proveir-se de pous infectats i, sovint, la cosa acabava malament.
Per tot això, no és gens estrany que Joan Asens, en la seva imprescindible ‘Guia del Priorat’, deixés escrit el següent: “Els prioratins han considerat tothora el vi una beguda sana i recomfortant, i difícilment han acceptat, fins i tot en moments crítics, que pugui representar un perill per la salut”.
Deixem-ho clar, per si en queda algun dubte. El vi, al Priorat, és com l’aire que es respira.