Sílvia Puig: “Elaboro els vins que em puc fer jo sola”
Entrevistem l’enòloga Sílvia Puig, nascuda al Vendrell el 1975, qui ara fa vint anys (el 1999) va elaborar el seu primer vi al Priorat. Vinculada durant anys al celler Vinyes d’Itaca, a Gratallops, porta més de deu anys al capdavant d’un projecte d’allò més personal: En números vermells.
Quant temps portes amb el projecte En números vermells?
Fa més de deu anys. Vaig començar el 2008 fent una barrica de vi, quan encara treballava amb el meu pare, a Gratallops. Bàsicament, volia fer una barrica per a mi, i ja no he parat. Després em vaig llogar un garatge de 70 metres quadrats a Torroja del Priorat, i vaig anar creixent fins al punt que des de 2017 estic instal·lada en un petit celler a Gratallops, on puc treballar en millors condicions. Però tampoc vull créixer gaire més, la veritat. Com a molt vull arribar a les 10.000 ampolles, o una cosa així
Com és?
Perquè ara bàsicament, miro de fer els vins que em ve de gust elaborar, simplement. Em puc permetre una mica el luxe de fer un vi si trobo una vinya que és xula, per exemple. De tots els vins que elaboro, que ara mateix són sis, en faig molt poques ampolles. D’un vi en faig 1.000, d’un altre 1.500… I en alguns casos, no passo ni de tres centes. Miro de gaudir del que faig, de fer vins que em vinguin de gust, que pugui controlar jo sola.
Suposo que és molt diferent de treballar amb projectes més grans…
És un altre món… En un projecte gran és més difícil tenir-ho tot sota control. En aquest cas, jo estic fent precisament allò que puc fer jo sola, més enllà que pugui agafar alguna persona per embotellar o que m’ajudi puntualment.. Tampoc no vull anar més enllà. Faig vins que jo controlo de principi a final. És el que vull fer: vins que em cridin l’atenció, que no m’avorreixin, que em vinguin de gust.
En tots aquests anys, com ha anat evolucionant aquest projecte tan personal?
L’any 2008 vaig començar fent un sol vi, i no cal que t’expliqui perquè li vaig posar al celler En números vermells: em sembla que està claríssim. Vaig comprar-me una barrica, i m’hi vaig posar. El primer vi que vaig fer va ser un vi de garnatxa i syrah, que és un cupatge que sempre m’havia vingut de gust fer i que fins llavors no m’havia estat possible elaborar. I a poc a poc vaig començar a ampliar línies. Ara elaboro sis vins i n’hi ha que són de caràcter més clàssic i d’altres, no tant. Tinc un cupatge tan clàssic del Priorat, com un vi fet amb un 70% de garnatxa i un 30% de carinyena.
Tu no ets originària del Priorat, però fa molts anys que hi vius.
Justament ara fa vint anys del primer vi que vaig fer al Priorat. El primer vi que vaig fer aquí va ser l’Odysseus al celler del meu pare, Josep Puig, a Gratallops. Després, el meu pare es va vendre el celler a uns senyors russos, i és quan jo vaig decidir tirar pel meu compte. El conec molt bé el Priorat, i això que jo sóc del Penedès. M’hagués pogut quedar allí, però el Priorat ha estat la meva opció de vida i treball.
Què ensenya el Priorat?
Una de les coses que tinc molt clara és que al Priorat el cost de producció dels vins és molt elevat, i això no ho pots perdre de vista mai. Aquí fer moltes ampolles a un preu comercial és molt difícil i el risc d’enganxar-te els dits és molt elevat si decideixes fer moltes ampolles amb la idea de competir amb preus realment baixos. Així que jo prefereixo treballar amb petites produccions, que siguin diferents, distingides, i que em permetin posar un preu mig que em permeti guanyar-me la vida dignament sense prendre riscos innecessaris.
On comercialitzes els vins?
La meitat de la producció l’exporto als Estats Units, bàsicament. Els Priorat continuen tenint un molt bon mercat als Estats Units. També venc algunes ampolles a Bèlgica, Suïssa… I després venc vi aquí, amb la venda directa que em faig jo a Catalunya.