Supervivents de la fil·loxera
Els llibres d’història expliquen que, a final del segle XIX i principi del XX, la fil·loxera va arrasar totes les vinyes. Però realment van ser totes? La resposta és: NO. Malgrat que la plaga va fer estralls, uns pocs ceps van poder sobreviure i, en alguns casos, han arribat als nostres dies. Vells però vius. A la DO Montsant se’n fan dos de vins amb els raïms d’aquests ceps prefil·loxèrics i, per cert, són molt bons.
Fa 120 anys que la fil·loxera començava a arrasar el Priorat. El primer brot de la fatídica plaga es va localitzar el juny del 1893, al terme de Porrera, i va ser a partir de llavors que es va fer evident, per si en quedava algun dubte, que la tragèdia seria devastadora i molt difícil de combatre.
La dada històrica de producció de vi de Porrera ens dóna una bona idea de la magnitud de la catàstrofe. Si la collita en hectòlitres el 1890 va ser de 30 mil, deu anys després s’havia vist reduïda en un terç, fins a només 12 mil hectòlitres de vi.
No és estrany, per tant, que la fil·loxera ens hagi deixat molta literatura. Per exemple, el poeta Salvador Estrem i Fa (Falset 1893-1936) va escriure: “Cada vinya té enganxada / la misèria als sarments”. La literatura popular tampoc es va oblidar de la plaga, i al Priorat encara hi ha qui recorda la dita: “Ets més dolent que la fil·loxera”.
També en va parlar la premsa del desastre fil·loxèric, i la revista ‘La Veu de Catalunya’ certificava a principi del segle XX el següent: “La invasió de les vinyes per la fil·loxera és completa, de tal manera que la collita del vi, gairebé única a la comarca del Priorat, ha desaparegut per uns quants anys”.
Però que el desastre fos molt generalitzat no significa que no hi hagués alguns ceps que sobrevisquessin i, ves per on, han arribat fins als nostres dies. Peus de vinya de final del segle XIX que, a dia d’avui, en ple segle XXI, segueixen produint, mal que li pesi a la fil·loxera (sempre que tingui memòria).
A la DO Montsant hi ha dos vins molt recomanables elaborats a partir de ceps prefil·loxèrics, i els dos són de vinyes situades a El Masroig. El primer dels casos és ‘Les Tallades del Nicolau’, d’Orto Vins, un vi de picapoll negre (una varietat força minoritària a Catalunya) rústic i elegant, alhora. Les vinyes d’on neix són del 1880 (poca broma) i ocupen una superfície de 0,17 hectàrees, amb sòl principalment calcari amb predomini de panal.
El segon dels casos és el vi dit ‘de Calpino’, del celler Mas de l’Abundància. Es tracta d’una edició de 745 ampolles d’un monovarietal elaborat a partir d’una garnatxa blanca supervivent, plantada pel besavi de l’actual propietari (Jesús del Río) durant la campanya del 1900-1901. Tot i que aquesta data sigui posterior a l’arribada de la fil·loxera a la comarca del Priorat el 1893, cal apuntar que l’expansió de la plaga era força lenta. Així, sobta, per exemple, que la plaga entrés a Catalunya des de França el 1879, i no fos fins al 1910 que va creuar el riu Ebre i va penetrar a la Terra Alta.
A la DOQ Priorat, no s’elabora específicament cap vi prefil·loxèric –i així ens ho han certificat des del Consell Regulador–, però això no vol dir que no es conservin encara vius alguns testimonis de vells ceps d’abans de la plaga.
Tot plegat, són misteris insondables de la selecció natural…
Foto: Vinya de Picapoll (Orto Vins).
