Tast vertical de Clos Nelin a Aguiló Vinateria: tot un luxe

Una vintena de persones (entre les quals hi havia restauradors, amants i professionals del món del vi) van participar ahir al vespre a Aguiló Vinateria en un tast excepcional: un vertical de Clos Nelin, dirigit personalment per un dels seus creadors, René Barbier. El tast va ser un viatge sensorial a través d’aquest blanc DOQ Priorat des de l’any 2008 fins al 2013. La principal conclusió és que, indiscutiblement, Clos Nelin és un blanc de guarda, que envelleix a les mil meravelles.

René Barbier parla de Clos Nelin com d’un vi “que m’ha donat grans satisfaccions”, atés “la meva relació amb les varietats blanques del Priorat, i com ha anat evolucionant amb el pas del temps”. D’aquesta manera, el primer Clos Nelin, de l’any 1999, partia d’una concepció del vi blanc “més francesa” i, paulatinament, ha anat donant pas a un vi que explora la potencialitat de les varietats blanques autòctones en el terroir prioratí. Dit d’una altra manera, la garnatxa blanca és la varietat que sempre ha predominat en Clos Nelin, però el pas dels anys ha servit per què varietats autòctones i molt desconegudes, com és el cas de l’escanyavelles, hagin guanyat presència. La garnatxa blanca és l’estrella d’aquest vi, però com a intèrprets secundaris hi ha un ventall de varietats, segons l’anyada, que van des del macabeu al pedro ximenes, tot passant pel pinot noir o el viognier. Fins a vuit varietats diferents poden donar-se cita en Clos Nelin, al costat de la garnatxa blanca crescuda damunt la llicorella prioratina.

“En el cas de l’escanyavelles, per exemple, és una varietat que jo mateix estic descobrint a través d’aquest vi perquè no tinc cap problema a reconèixer que fa uns anys no sabia què era”, explica Barbier. De fet, Barbier creu que “encara hi ha algunes varietats que no sabem què són exactament perquè, tradicionalment, s’han identificat de manera genèrica com a garnatxa blanca”. D’aquí que el concepte de Clos Nelin (com un vi amb potència, cos i carnositat) segueixi ben viu, i que sigui una realitat enològica encara en plena evolució, sempre amb la idea de fer un vi blanc d’expressió que superi tots els tòpics més arrelats que pontifiquen com han de ser els vins blancs.